Google està desenvolupant la co-citació, i també la co-ocurrència, com a alternatives a l'”anchor text”. Estem davant d’un imminent gir de 360º en la manera de fer link building?
Al post anterior, on apuntàvem alguns canvis per al SEO de 2015 , vaig deixar caure un parell d’idees que seran importants per al futur proper: mencions de marca sense link ; i co-citació/co-ocurrència . En realitat, es podria dir que no són dues, sinó tres idees. Ha arribat el moment de posar-li la dent a aquests temes, una mica tècnics, però que, explicats pas a pas, tampoc no són tan difícils d’entendre.
En el context de la web semàntica, cercadors com Yahoo, Bing, i molt especialment Google, han anat adquirint una major “intel·ligència”. Per entendre com seran el SEO i el link building el 2015 , i en anys vinents, cal comprendre que Google seguirà perseguint les tècniques que emprem per alterar els SERPs. Entre elles, maniobres com la compravenda o lintercanvi denllaços no li fan cap gràcia 😉
Doncs bé; substituir l’ ample text o “text àncora”, per una altra manera de determinar quines són les paraules clau rellevants d’una pàgina és, amb tota probabilitat, el que està fent Google des de fa algun temps. Per què? Doncs per la senzilla raó que, en fer-ho, disminuirà la diferència entre els que fan campanyes de link building i els que ho deixen tot en mans del posicionament natural. Glup! 🙂
El cas és que, per disminuir la rellevància dels links i l’ample text en el SEO, Google està implementant la co-citació com a forma d’associar una pàgina a determinades keywords (o més aviat, topics), i mesurar l’autoritat . Ara bé, per aconseguir-ho, Google necessita un altre enginy algorítmic, i és la co-ocurrència . “No és el mateix que la co-citació?” No! Però hi està molt relacionat.
Definició de co-citació i co-ocurrència
Alguns SEO pensen que co-citació i co-ocurrència són una i la mateixa cosa. Altres, però, estableixen distincions. I és que, al meu entendre, hi ha diferències.
Co-citació: en bibliometria , s’empra quan un document cita dos més, quedant palès la probabilitat que ambdues fonts esmentades estiguin relacionades pel seu contingut.
L’esquema més bàsic és el següent; un document A cita altres documents B i C. Quan això succeeix, hi ha la possibilitat que B i C tractin temes relacionats. La probabilitat augmenta o disminueix depenent de la distància que hi hagi entre les cites o referències.
Aplicada als SERPs, la co-citació serviria per establir un mapa de llocs relacionats pels seus continguts, i determinar quines pàgines són rellevants per a cada consulta als resultats de cerca.
Co-ocurrència: és la relació de proximitat de dos o més termes en una unitat de text (frase, paràgraf…).
Si els termes E i F co-corren en una frase, és a dir, hi apareixen junts, és probable que estiguin semànticament relacionats.
La seva importància per als rànquings rau en el fet que podria, potencialment, substituir en part la funció que compleix avui dia l’ample text. Així, Google podria fer-lo servir per deduir les keywords rellevants d’una web per les paraules que formen el context de l’enllaç.
A què es deu, doncs, que per a alguns co-ocurrència i co-citació signifiquin el mateix?
L’origen de la discussió
La confusió entre co-citació i co-ocurrència es deu, probablement, a un post amb un vídeo de Rand Fishkin que va aparèixer a MOZ el 16 de novembre de 2012. Però, com va dir Jack l’Esbudellador , anem per parts: vegem primer què va dir Rand.
El cofundador de MOZ, a la seva secció “La pissarra del divendres” (pots veure el vídeo aquí en anglès i llegir el post), va analitzar el cas de tres pàgines web que rankejaven molt bé sense haver emprat cap esforç en la seva SEO on page , ni tampoc als seus backlinks . Davant els desconcertants resultats, Rand va aventurar una predicció: Anchor Text is Weakening…And May Be Replaced by Co-Occurrence (“El text àncora s’està afeblint… I podria ser reemplaçat per la co-ocurrència”). No obstant això, al vídeo, Rand parla de “co-citació”, no “co-ocurrència”, un terme que va canviar en escriure el post, reconeixent ell mateix el seu error. Això, sens dubte, va contribuir a la confusió.
La tesi de Rand és que Google proporcionava un bon posicionament a llocs que, malgrat no seguir cap de les tècniques clàssiques del SEO, eren citats a nombroses webs o blocs, amb links sense un ample text optimitzat, o directament, sense un link ( només com una menció). I el cercador podria determinar que aquests llocs eren rellevants per a algunes cerques o paraules clau, perquè hauria desenvolupat la capacitat de llegir les paraules importants en el context dels links o mencions, i no a l’ample text. Dit d’una altra manera, Google llegiria les paraules que acompanyen la menció d’una web (amb enllaç o sense), per determinar així els temes i keywords amb què està relacionada.
Les prediccions de Rand van provocar una petita revolta al món del SEO. I com és lògic, molts especialistes en aquest camp van començar a investigar el tema per ells mateixos. Em sembla especialment interessant aquest post , de Joshua Giardino, que mostra el seu desacord amb Rand, al·legant que, perquè Google fos capaç d’aconseguir alguna cosa com la co-ocurrència, hauria de tenir: una gran capacitat per processar el llenguatge natural , i una ontologia (reconèixer entitats com a persones, llocs i coses), molt avançades. Joshua diu que, si bé Google està desenvolupant totes aquestes potencialitats, com demostra el funcionament de Google knowledge , els resultats anòmals detectats per Rand poden explicar-se analitzant-los des del punt de vista del SEO clàssic. Sí que Giardino reconeix, però, que la co-ocurrència podria ser una part de l’algoritme de Pengüin, que com sabràs, actua de forma puntual.
Indicis de co-citació i co-ocurrència a les patents de Google
Foren o no precipitades les prediccions de Rand Fishkin, el cert és que el 27 de novembre del 2012 (11 dies després del post de MOZ), Google rebia l’aprovació d’una patent titulada Documents rànquing using word relationships (“classificació de documents usant relacions entre paraules”), que apunta cap a la co-ocurrència com un factor més que influeix en els rànquings.
A més, caldria tenir en compte els progressos que, des que es va començar a especular amb la possibilitat de la co-ocurrència, ha fet Google amb el seu algorisme. El concepte clau aquí és Hummingbird . En efecte, el nou algorisme de Google, que va fer la seva aparició el 30 d’agost del 2013, va suposar un important avenç en el processament del llenguatge natural que va fer possible, entre altres coses, que els usuaris es relacionin amb el cercador en termes de pregunta /resposta .
I què passa amb la co-citació? Doncs curiosament, deu dies abans del llançament de Hummingbird, Google publicava una patent que plantejava l’agrupació de links propers per classificar-los per temes.
Tot sembla indicar que, tant la co-citació com la co-ocurrència estan en ple desenvolupament i jugaran un important paper per al SEO, i el link building en particular.
Com podria ser el link building del 2015 en endavant?
La construcció de perfils denllaços podria complicar-se, però no desapareixerà com a tècnica per posicionar una web. Alguns dels punts del futur manual de bones pràctiques per al link building podria ser:
- Major nombre de links amb text (aparentment) casual o sense optimitzar. (Això ja ho fem).
- Densitat de paraules clau més gran en el text que envolta un link, en lloc de en l’ample text.
- Mencions de marca o domini sense enllaç.
- Enllaços per duples, combinant la web a posicionar amb una altra de gran autoritat al sector.
Estarem atents a levolució daquests factors de posicionament.
I si t’ha agradat aquest treball de post, ajuda’ns a difondre’l a les xarxes socials 🙂
Sin asignación particular. Artículos redactados por el el equipo de Rodanet. Varias personas del equipo participan en crear los mejores artículos en cooperación y equipo 💪 Porque nos encanta trabajar en equipo 🔝
